10 de nov. 2010

101. ESORom 2010. Fitxes d'intercomprensió lectora romànica











Bloc amb més de 50 fitxes per al treball de la intercomprensió lectora romànica i les transferències lingüístiques.

9 de nov. 2010

100. ESOROM 2009. CURS D'INTERCOMPRENSIÓ LECTORA ROMÀNICA

https://2492706740019548580-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/esorom2009/home/Portadafoto.bmp?attachauth=ANoY7cpVwGEszVNmZ06SPD-s_xPrx5FsAePVBbItXG7tZQZvERWw5kETu2qXWDVYza5307qLF92lCanTW2786In5yjKLPl25tMfLMClG6CF9N90PjQ1F4cLKN0QiGGHvEDa4cw6_uSYXhksepWO9Wel8zjlXoBCYgRI2qs9N_j_TrpweQKqDM-PcIXz3TU6YK8Pmuhsc8PMiOkmIohXc3Gc3kfq5ALq3vA%3D%3D&attredirects=0
ESORom naix de la voluntat d’incorporar a les aules de secundària l’estudi conjunt de totes les llengües romàniques, i se centra en el treball de la competència lectora. Durant el present curs escolar 2008-09, s’han elaborat 8 unitats de treball, que conjuguen el desenvolupament de l’habilitat lectora conjunta amb el coneixement de la realitat cultural, històrica i espiritual d’Europa. Aquests materials configuren el material didàctic d’un crèdit variable impartit a 3r d’ESO durant el present curs 2008-09 a l’IES Ronda de Lleida, després que durant el curs passat ja es van efectuar alguns assajos a les aules, tant de l’IES Ronda com de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig.

La intercomprensió lectora que s’hi proposa es basa en la transferència dels coneixements lingüístics que l’alumnat ja posseeix en la seva llengua pròpia, la catalana, per tal d’accedir a l’establiment de passarel·les de comprensió del significat en les altres llengües romàniques. Dins l’actual marc de plurilingüisme i multiculturalitat, l’apropament conjunt a diverses llengües comporta un enriquiment notable per a l’alumnat, que a través de la llengua catalana té accés a la comprensió global de textos escrits en qualsevol de les altres llengües germanes.

És també una experiència didàctica compartida entre professor i alumne, ja que s’imposa el treball cooperatiu entre tots els presents a l’aula i es desterra el professor omnipotent que tot ho sap; d’aquesta manera es focalitza l’activitat docent en aprendre a aprendre, en obrir camins d’aprenentatge i comprensió lingüística enlloc de tancar-se en continguts merament gramaticals. Finalment, és una activitat que vol combatre d’arrel el síndrome de frontera i la negativitat derivada del  mite de Babel, tan cultivats actualment pels estats i institucions culturals internacionals. Contràriament, els professors d’ESORom han volgut transmetre la idea que, a l’Europa actual i propera, la mútua comprensió lingüística es basa en el respecte a la llengua d’altri i no pas en la supremacia d’unes poques llengües amb suport estatal. I això és almenys possible entre les gents que parlen llengües derivades del llatí. Que tots ens entenguem escoltant la llengua dels nostres veïns europeus i parlant en la pròpia:

Una Europa de políglotes no és una Europa de persones que parlen correctament moltes llengües, sinó en el millor dels casos de persones que poden trobar-se parlant cadascú la seva llengua i entenent la de l’altre, que potser no sabran parlar amb fluència, i entenent-la, encara que amb dificultats, entendran el “geni”, l’univers cultural que cadascú expressa parlant la llengua dels seus avantpassats i de la pròpia tradició. (Eco, Umberto, La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea, 1993, Laterza Editori).

Una idea que a Catalunya es practica diàriament i que ve de lluny: “L’ideal lingüisticopedagògic no pot ésser universalment altre que parlar amb màxima dignitat en la llengua pròpia i comprendre tothom, sense que ningú hagi de renunciar a aqueixa dignitat.” (Delfí Dalmau, Poliglotisme passiu, 1936).

A partir de nombroses pinzellades de la cultura europea i particularment romànica, lligades a l’ombra del Camí de Sant Jaume català, aquesta experiència didàctica proposa l’aprenentatge cooperatiu de la lectura en set llengües romàniques a l’ensems. L’aprofitament de la transferència d’estructures lingüístiques de la llengua pròpia permet a l’alumnat una ràpida i directa immersió en la lectura de les altres llengües romàniques germanes. La lectura constant i consecutiva de textos diversos en català, espanyol, portuguès, aranès (occità), francès, italià i romanès, va afermant les similituds i les estructures lingüístiques compartides de les llengües derivades del llatí, fins aconseguir un alt grau d’intercomprensió lectora i fer despertar la consciència de pertànyer a un dels grups lingüístics i culturals fonamentals en la construcció d’Europa.

Les unitats preparades en aquest projecte es construeixen a partir d’un mateix esquema:

  • introducció per mitjà del diàleg d’una colla de joves europeus de diversos països que es proposen de seguir el Camí de sant Jaume;
  • recull de textos centrats en la història, la cultura, el medi geogràfic i social de cadascuna de les etapes per a là pràctica de la comprensió lectora i la intercomprensió lingüística;
  • un tema de debat per a l’expressió oral i escrita; i
  • un apèndix amb enllaços a pàgines per aprofundir i jugar amb les llengües romàniques. Les etapes treballades són: 
1.       Bolonya. Les primeres universitats europees. 
2.      Perpinyà. El Canigó. 
3.      La Vall de Boí i la Vall d’Aran. Del romànic al gòtic. 
4.      Barcelona. Els Jocs Olímpics. 
5.      Poblet. La ruta del Cister. 
6.      Montserrat. El Camí de Sant Jaume català. 
7.      Bellpuig. El Renaixement. 
8.     Lleida. La gastronomia.

Transferència lingüística.
A banda dels necessaris estudis aprofundits de les llengües, que tots els sistemes educatius han de procurar, hi ha un coneixement universal de recursos lingüístics que permeten a qualsevol parlant la comprensió d’altres llengües en diferents graus. La posada en pràctica d’aquesta capacitat depèn en gran mesura de l’actitud del parlant que vol o no vol entendre’s amb parlants d’una altra llengua. Fins i tot en casos extrems la denominació d’una varietat lingüística com a llengua o dialecte és atribuïda amb criteris ben diferents de l’estructura, tal com sabem els parlants de la llengua catalana (o valenciana, si voleu). Cal tenir, doncs, molt en compte els valors que guien la utilització d’aquests recursos personals. Sigui com sigui, els recursos hi són i més encara en el cas dels catalanoparlants, que en tot el domini lingüístic vivim en contacte amb altres llengües romàniques: castellà, francès, italià i sard. El moment concret d’arrencada es va produir a partir de la coincidència en un seminari sobre transferència lingüística del Servei de Llengües del Departament d’Educació. Com a conseqüència d'aquesta formació, ens vam proposar l’aplicació a l’Educació Secundària dels mètodes d’intercomprensió lectora entre diferents llengües romàniques, anomenats Eurom4 (adaptats al català per l’Eulàlia Vilaginès) i  del promogut pel conegut catalanòfil  alemany Till Stegman, Eurocomrom: els set sedassos.
 
Aquests mètodes, que naixen en l’àmbit universitari, sistematitzen que neix en l’àmbit universitari, sistematitza totes aquestes intuïcions, tots aquests recursos espontanis per tal de donar-los el màxim rendiment possible. La perspectiva és realista i fonamentalment pragmàtica, per això redueix les seves pretensions a la llengua escrita, a la lectura d’un text. Posem per cas com una de les fites inicials la comprensió d’un article de diari de política internacional.
  • El primer sedàs, mètode de deducció, és la recerca del lèxic internacional, comú a moltes llengües. El primer camp que se’ns acut és el científic, però també podem treballar amb profit sobre el món de l’esport, de les noves tecnologies o política internacional. En els textos d’aquests terrenys, d’entrada, només els noms propis que coneixem com a ciutadans mitjanament informats, faciliten la comprensió global del text. D’altra banda la nostra família neollatina forneix la major part d’aquest lèxic internacional.
  • La recerca del lèxic compartit per la nostra família constitueix el segon dels sedassos. D’una banda hi ha el lèxic patrimonial, el vocabulari bàsic i més freqüent en cada llengua, de l’altra hi ha els préstecs del llatí culte i de les llengües germàniques amb què hem tingut contacte des dels temps de l’Imperi romà.
  • Una comparació de les evolucions fonètiques de cadascuna de les diferents llengües de treball del mètode, portuguès, italià, romanès, francès, espanyol, català amb la resta ofereix a l’aprenent mitjans per captar millor els canvis experimentats per algunes paraules i per poder reconèixer els parentius lèxics que no són visibles superficialment. Per exemple, a partir de la matriu de comparació fort en català, fuerte en castellà, fort en francès i forte en italià podem preveure les formes de porta en català, puerta en castellà, porte en francès i porta en italià.
  • Les divergències entre les ortografies també són sistematitzades per a facilitar el salt entre els diferents idiomes. Fins i tot en el cas del francès hom pot observar que la seva ortografia, que reflecteix etapes històriques anteriors, correspon més que no la pronúncia actual a les grafies de les altres llengües de treball. També es treballen les diferents resolucions de palatalitzacions, sonoritzacions, assimilacions, vocalitzacions i nasalitzacions.
  • El cinquè sedàs el proporciona la similitud de les estructures sintàctiques. Es proposen nou tipus bàsiques d’oracions panromàniques, que ajuden a entendre les possibilitats de l’ordre sintàctic com a font de comprensió. Un cop identificat un d’aquests tipus, la disposició dels elements ajuda a la deducció del sentit. Els paral·lelismes s’estenen a les estructures de subordinació com el relatiu, les condicionals o els gerundis i també als interrogatius.
  • Mitjançant fórmules estructurals concises el sisè sedàs pretén fer visibles les estructures morfosintàctiques comunes com ara les formes de comparació, els articles o la marca de plural i també la morfologia verbal.
  • Finalment un inventari de prefixos i sufixos constitueix el setè sedàs.
La pràctica constant, sobretot amb textos, hauria de posar en funcionament tota aquesta maquinària de comprensió que és el mètode dels set sedassos. Per acabar, en destacaria tres aportacions:
  1. La primera, que aprofita i posa en evidència coneixements que ja tenim però que potser no sabem que tenim i que recolzen en el nostre coneixement de la llengua i del món que ens envolta. A més, tot allò que fem evident, allò que aprenem augmenta la base de comparació.
  2. La segona aportació seria l’aprofundiment en el coneixement de l’estructura de la pròpia llengua i la facilitat per a accedir a textos de diferents dialectes i moments històrics. Alhora, també fa prendre consciència de la igualtat fonamental de les llengües, estructures en funcionament, independentment dels prejudicis que pateixin. 
  3. Finalment, cal valorar l’esforç de pragmatisme, que evita l’enfarfec d’explicacions gramaticals i dóna la supremacia a la pràctica viva, sobre els textos. Gairebé com aprendre sense adonar-se’n.
Les hipòtesis de treball i els tipus de feines que es deriven de l’aplicació d’aquest mètode a la secundària han estat experimentades a l’aula ordinària en dos centres de secundària, l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig (Josep M. Mir, catedràtic de llengua catalana) i l’IES Ronda de Lleida (Joan Capdevila, professor de clàssiques, i Valeri Mallol, professor de llengua catalana), i en aquest assaig, amb la necessària retroalimentació, s’ha presentat clarament la necessitat d’acompanyar el treball de llengua amb elements culturals que acompanyin el parentiu lingüístic, això és, els elements culturals de la cohesió europea, que s’han volgut posar en evidència també com a part de la necessària contextualització en un àmbit supranacional que permeti entrellucar els trets d’una ciutadania europea fonamentada en els trets compartits i en la voluntat d’una construcció comuna.
La situació imaginada per a aquests materials és la secundària obligatòria, com a assignatura optativa que ve a reforçar d’entrada les competències bàsiques de l’àrea de llengües a partir de la competència plurilingüe i intercultural, que es concreta en els aprenentatges:
  • Aprendre actituds i habilitats per tal d’afrontar altres llengües romàniques del nostre entorn.
  • Saber gestionar els problemes de les interaccions multilingües amb textos escrits.
  • Respectar altres maneres de veure el món, que es tradueixen en les estructures lingüístiques.
Els aprenentatges proposats també contribueixen a la competència d’aprendre a aprendre, a partir del caràcter molt instrumental de les eines que s’entrenen, a la competència lectora i a la comprensió de l’estructura de la pròpia llengua. La necessària flexibilitat de les assignatures optatives ens ha fet confegir aquest treball com un fons de material per tal que serveixi a matèries trimestrals o quadrimestrals amb llibertat per al professor els vulgui emprar, però també amb la voluntat que tingui un bon calaix de material que pugui durar tot un curs si és el cas, tot i que, un cop entès el funcionament de les unitats, les variacions o adaptacions o ampliacions són fàcils per al professor. 

Aquest material de treball per a l’alumnat s’ha anomenat ESOROM, curs d’intercomprensió lectora romànica i cultura europea. Es tracta d’un manual de més de 400 pàgines que proposa nombroses activitats per aprendre a llegir en les set principals llengües romàniques (portuguès, espanyol, català, occità/aranès, francès, italià i romanès), tot aprofitant, com hem comentat, els coneixements que des de la llengua pròpia es poden transferir per a la comprensió de textos estàndards i formals, ja que es tracta òbviament de llenguës de la mateixa família lingüística.
Així doncs, hem plantejat 8 unitats didàctiques, construïdes al voltant d’un recorregut geogràfic profundament arrelat en la cultura i en la història d’Europa,el camí de Sant Jaume, en el seu recorregut per Catalunya.
  1. Per tal d’enllaçar les unitats, cada unitat comença amb un petit diàleg d’uns joves personatges que es proposen de recórrer el camí de Sant Jaume català.
  2. En segon lloc, es fa una presentació de l’etapa en català. L’objectiu és introduir un context de referència per als textos en altres llengües. En la realitat aquest context ja es dóna, però en la feina escolar creiem necessària l’ajuda d’un marc que situï el tema. Cal que als alumnes els comencin a “sonar” els conceptes i les paraules que després hauran de reconèixer en altres llengües.
  3. Tot seguit es presenten els textos en diferents llengües romàniques acompanyats dels exercicis per a treballar-ne la comprensió i fer evidents les similituds fonamentals.
  4. Un tema de debat per a la reflexió, de tractament no lingüístic, que correspon al propòsit de fonamentar una consciència de pertinença a una unitat cultural profunda.i
  5. Enllaços a recursos diversos per treballar més lúdicament la intercomprensió.
Joan Capdevila, INS RONDA-LLEIDA,
Josep M. Mir, INS LO PLA D'URGELL-BELLPUIG

99. DIGITAL DIALECTS


















Per jugar i aprendre llengua amb 6 llengües romàniques: portuguès, espanyol, català, francès, italià, romanès. S'hi treballen les frases bàsiques, els números, vocabulari bàsic, els noms dels animals, dels colors, de la roba, de les construccions, i dels fruits i vegetals. 

98. LINGUASNET

Curs interactiu gratuït, disponible en portuguès, espanyol i romanès. Consta de 14 lliçons amb activitats, jocs i exercicis d'escoltar i repetir.

9 d’abr. 2010

97. PORTALINGUA

Web dew recursos lingüístics de llengües llatines 

Portal temàtic multilingüe que permet consultar recursos sobre les llengües romàniques, en especial de les menys difoses. Les dades són actualitzades i traduïdes a 5 llengües de la Unió Llatina: portuguès, espanyol, francès, italià i romanès. Altres serveis: descripció de les llengües, agenda, estadístiques, accés a emissores de ràdio i diaris en les llengües menys difoses.

13 de març 2010

96. BUSUU

Comunitat gratuïta d'aprenentatge d'idiomes. Romànics: portuguès, espanyol, francès, italià.

7 de febr. 2010

94. GAMES FOR THE BRAIN

Nombrosos jocs lingüístics en diverses llengües. Romàniques (5): portuguès, espanyol, francès, italià, romanès.

6 de febr. 2010

93. ELS CONTES DELS GERMANS GRIMM

Els contes i les històries del germans Grimm en diverses llengües. Llengües romàniques: espanyol, francès i italià. S'hi poden llegir els textos i escoltar-ne l'àudio i confrontar-ne les versions de llengües diferents.

6 de gen. 2010

92. L'EUROPE ENSEMBLE

Pàgina de recursos per a la intercomprensió lingüística: exercicis interactius, karaokes, textos imprimibles amb fitxers mp3, etc. Llengües romàniques: portuguès, espanyol, francès, italià, romanès.

5 de gen. 2010

91. AULAFACIL

Cursos gratuïts on line d'on es poden treure textos, exercicis i fins i tot àudio per a treballar diverses llengües romaniques: francès, portuguès i italià.

29 de des. 2009

90. QUIZLET

Web per aprendre vocabulari de diferents llengües per mitjà de flashcards. Inclou la llista dels mots de diferents camps semàntics. Útil per a la creació de materials de transferència lingüística.

89. FORVO

Diccionari de pronunciació de més de 200 llengües del món, entre elles totes les romàniques.

18 de des. 2009

88. ENGOI

Permet treballar el vocabulari entre molts diversos parells de llengües, entre elles les 6 romàniques principals.

87. PRESSEUROP

Portal multilingüe de premsa europea, que la Comissió Europea ha posat en marxa en 10 de les vint-i-trs llengües oficials. Els mateixos articles de premsa europea hi són traduïts, i es poden trobar en 5 llengües romàniques: portuguès, espanyol, francès, italià, romanès.

16 de des. 2009

86. INTERCOM

Vous ne parlez pas toutes les langues de l’Union européenne, mais vous comprenez sûrement beaucoup de choses et êtes capables de réaliser des actions dans plusieurs de ces langues même si vous ne les avez jamais apprises. INTERCOM vous propose de vous mettre dans la situation d’une personne partant en Autriche, en Bulgarie, en Grèce et au Portugal et de vous rendre compte que vous êtes capables de comprendre et faire beaucoup de choses dans les langues de ces pays (commander et acheter des vêtements, trouver un logement, trouver votre chemin, préparer un voyage, comprendre et réaliser une recette de cuisine). Essayez!
Au fil des activités, vous apprendrez également à mieux comprendre les langues concernées.
Amusez-vous bien!

8 de des. 2009

85. LOGICIEL. Diccionari multilingüe

Un petit programme très léger qui permet d’afficher en vis à vis un lexique: allemand, portugais, français, castillan, catalan, italien et anglais.


Installation :
-Télécharger l’archive
-Décompresser les fichiers de l’archive quelque part sur votre ordinateur ou sur une clef USB
Utilisation :
-Lancer le programme en cliquant sur le fichier TRAD16.exe
-Choisir le premier lexique en cliquant sur les dictionnaires de gauche
-Choisir le second lexique en cliquant sur les drapeaux de droite
-Changer de page en cliquant sur le coin de la page à droite
-Taper le mot ou la lettre initiale que vous voulez atteindre dans la barre blanche en haut à gauche.

7 de des. 2009

84. INDOEUROPEAN LANGUAGES

En l'apartat de les llengües romàniques, hi trobarem llistes comparatives de vocabulari en portuguès, espanyol, francès, italià, sobre molts diversos camps semàntics, verbs, expressions habituals, etc. També la descripció gramatical resumida d'aquestes llengües.

17 d’oct. 2009

83. TRANSPARENT LANGUAGE

 Jocs, tests i recursos en portuguès, espanyol, francès, italià.

82. WORD OF THE DAY

Transparent Language: Word of the Day (amb conjugació verbal inclosa): espanyol, francès, portuguès, italià.


81. OMNIGLOT






















Pàgina que treballa amb nombrosíssimes llengües d'arreu i, per tant, amb totes les romàniques principals incloses algunes de menors:

80. LANGUAGE GUIDE

80. Recursos de vocabulari temàtic amb àudio. Romàniques: portuguès, espanyol, francès, italià.

13 d’oct. 2009

79. MY HAPPY PLANET


Per aprendre les llengües romàniques (i altres) per mitjà de parlants nadius on-line que vulguin aprendre la nostra llengua.

78. TRADUKKA

Tradukka: traductor en línia i en temps real. Copsa automàticament la llengua en què escrivim. La llista de llengües amb què és capaç de treballar Tradukka és ben llarga; destaquem totes les romàniques principals.

77. TYPEIT

Web per teclejar caràcters especials en diferents llengües. Romàniques: portuguès, espanyol, francès, italià i romanès. També inclou una pàgina de símbols especials.

6 d’oct. 2009

76. WORD WIDGET



Here is a cool widget. It shows a random word in Arabic, Chinese, Dutch, English, French, German, Greek, Hindi, Italian, Japanese, Polish, Portuguese, Romanian, Russian, Spanish, Turkish. You can click a speaker icon and hear audio pronunciation of this word in these languages. Click "Next" and see the next random word of the day.

Place it on your website, or your blog, or your Facebook, iGoogle and many other places. Even on your Vista sidebar! For that click "Get Widget" at the bottom of the widget and then follow the instructions. Or simply add it to your iGoogle! Add to Google

75. DEVINETTE. INTERNET POLYGLOT

Joc de traducció de mots amb emparellaments entre les 5 principals llengües romàniques (també amb àudio), molt adequat per treballar la intercomprensió de vocabulari. Altres jocs de vocabularia INTERNET POLYGLOT.

74. EUROTALK

Here's a quick taster of the way we teach languages. Have a go! Learn your first few words of Catalan in a couple of minutes. Did you score 50 points? You don't have to stop there. Select another language to learn, or check out our full products below. 

Nombroses llengües, gairebé totes les principals de romàniques.

73. PIXTON COMIC

Web per elaborar historietes gràfiques. Disponible en nombroses llengües, totes les romàniques principals, inclòs el català. S'hi poden veure les historietes subtitulades: a les bafarades un idioma i a peu de vinyeta l'altre, cosa que les fa molt apropiades per al treball en transferència lingüística.

3 d’oct. 2009

72. HONOLOKO

Joc sobre el medi ambient en diverses llengües. Romàniques (5): portuguès, espanyol, francès, italià, romanès.

2 d’oct. 2009

71. EUROPEAN AWARENESS ET INTERCOMPREHENSION


Benvenuto al nostro hotel e nel sorprendente mondo dell’intercomprensione! Probabilmente non parli le 11 lingue del nostro hotel, ma sarai sorpreso di scoprire quanto sei capace di comprendere e fare in queste lingue! Nella tua lingua sai come prenotare una camera d’hotel o consultare su Internet il bollettino meteorologico del giorno. Per fare ciò, utilizzi conoscenze e strategie di cui non sei del tutto consapevole. Perché non sperimenti queste strategie in Bulgaro, Fiammingo, Francese, Tedesco, Greco, Italiano, Portoghese, Spagnolo, Svedese o Turco? Entra nel mondo dell’intercomprensione!

70. VERBIX

Eina de conjugació verbal on line, amb les 6 principals llengües romàniques.

69. WIKIPÈDIA. Les llengües romàniques

Article de la Wikipèdia sobre les llengües romàniques amb informació històrica i lingüística, quadres comparatius, mapes, en els diferents articles en la majoria de llengües i dialectes romànics.


Quadre d'intel·ligibilitat entre les llengües romàniques.

68. LOGOS DICTIONARY

Diccionari multilingüe compilat per contribució publica, i per això està en constant creixement. Abasta nombrosíssimes llengües, entre les quals la gran majoria de llengües i dialectes romànics. Cada mot va acompanyat pel corresponent dibuix.

Logos Dictionary











El web inclou altres recursos molt interessants, com ara el Diccionari dels infants, una col·lecció de contes i faules en diverses llengües (5 llengües romàniques), i la Logos Library, amb textos d'una granquantitat de llengües.


67. FREE RICE


Web per treballar vocabulari en espanyol, francès i italià. Per cada resposta correcta, 10 grans d'arròs són donats al Programa Alimentari de les Nacions Unides.

66. NEOLOTECA


La Neoloteca del Termcat conté tots els neologismes i termes tècnics normalitzats pel Consell Supervisor d'aquesta institució de 1986 ençà, amb la definició en català i les equivalències en altres llengües. Les més de 4.500 denominacions catalanes són accessibles des dels índexs alfabètics en català, castellà, anglès, francès, italià i alemany, i també des de la nomenclatura llatina en el cas de les espècies zoològiques o botàniques. Segons el mot o expressió podem trobar-ne traducció a múltiples llengües romàniques. Les consultes s'hi poden fer alfabèticament o temàtica. Per a agilitar la cerca, podem fer servir el CERCATERM, el servei automatitzat de consultes en línia del TERMCAT, que des de l’any 2000 funciona amb la finalitat de promoure la difusió i l’ús de la terminologia catalana. Cliqueu a ENTRAR per fer-hi consultes com a visitant.









També hi podrem trobar dos entretinguts jocs sobre terminologia catalana del Màrius Gros: la guerra de les bombolles i L'endoll contraataca.

65. WOXIKON



Portal multilingüe de traducció de mots, sinònims i conjugació verbal en 4 llengües romàniques: portuguès, espanyol, francès, italià.

20 de set. 2009

64. LA PORTA D'OC



Recursos sobre la llengua occitana en línia.
Vídeo sobre l'Occitània.
Occitània, qu'es aquò? (vídeo)